Los Bombardeos de Barcelona / [ressenya de] Miguel Ángel Giménez Martínez
Giménez Martínez, Miguel Ángel


En: Trocadero: Revista de historia moderna y contemporanea. Cádiz, núm. 26 (2014) , p. 255-258
Notes a peu de pàgina.
Ressenya de:
. Los bombardeos de Barcelona / Juan Sisinio Pérez Garzón (coord.) ; Xavier Torres, [et al.]. Madrid : Los libros de la Catarata, 2014

Defendiendo la esclavitud en Las Antillas, en la Barcelona del Trienio esparterista / Martín Rodrigo Alharilla
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 66 (2021) , p.371-401 (Miscelánea) 
Notes a paeu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Concessió del títol de "Ciudad esforzada" i bandera de la Milícia Nacional de Reus (1843) / Alfredo Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9. II època, núm. 26 (setembre 2014), p. 14-29 : il.
Notes.

Durant la regència d'Isabell II les circumstàncies polítiques van condicionar una insurrecció arreu del país. Reus s'afegi a l'aixecament, liderada pel general Joan Prim, i va ser sotmesa l'11 de juny de 1843 després de l'intens bombardeig d'artilleria que va ordenar el general Martín Zurbano. Posteriorment, la reina concedí indemnitzaciones a les víctimes i honors a la ciutat.

La Llibertat de cultes i la tolerància religiosa a la premsa liberal de Barcelona durant el Trienni Progressista (1840-1843) / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 25 (2018) , p. 111-122 : il.
Número monogràfic: Història de la premsa diària de Barcelona. Notes a peu de pàgina.

La Vaga general de 1855 / Agustí Giralt i Anales
Giralt i Anales, Agustí


En: 186590 Episodis del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona : Edicions del 1979, 2017

Los Alcaldes Constitucionales de la presente ciudad de Tortosa, En conformidad á lo resuelto por la Regencia provisional del reyno en su decreto de 24 de enero último, queda abierto en esta ciudad, el registro civil de nacidos, casados y muertos, desde el dia primero de julio procsimo viniente ...

Ajuntament de Tortosa.


[Tortosa?] : [s.n.], [1841?]
[1] f. ; 31 * 22 cm
Text datat a Tortosa el 27 de juny de 1841. Text signat per Agustín Monner i Ramon de Abaria y Tord. Tít. obtingut de l'epígraf i de les primeres línies de text.

Bombes sobre Barcelona / per Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 193 (abril 2018), p. 40-47 : il. (Reportatges) 

El 3 de desembre del 1842, 1.014 projectils van impactar sobre Barcelona. El regent espanyol tenia la convicció que la capital catalana havia de ser canonejada una vegada cada cinquanta anys per mantenir els catalans a ratlla.

Un Himne inèdit d'Abdon Terradas i alguna cosa més / Joan-Lluís Marfany
Marfany Garcia, Joan Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 79-87 : il. (Literatura) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article informa sobre l'existència, a l'Hemeroteca Municipal de Madrid, de 3 "hojas volantes" i un darrer número d'El Republicano no esmentats fins ara per ningú. Gràcies a aquests documents, completa, i en part rectifica, la informació donada per Jaume Guillamet, fent particular esment de la posició prohibicionista adoptada per aquestes publicacions i ostensible no sols en una declaració explícita de principis, sinó en les il·lustracions de les respectives capçaleres. També corregeix la interpretació feta per Román Miguel de la capçalera d'El Republicano, i sosté que en el personatge central d'aquesta cal veure un retrat de Terradas com a suprema personificació del republicanisme espanyol. Finalment, publica l'himne indicat al títol, aparegut a l'esmentat darrer número d'El Republicano.

Las Fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) : progresistas enfrentados y desafío a la Regencia / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 7-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquesta recerca, a través de l'anàlisi de les festes polítiques del Trienni Progressista (1840-1843), demostrarà que en aquest període es va formular una alternativa liberal progressista radical que va desafiar al progressisme dels notables i a la monarquia. Les festes polítiques o cíviques van desplegar un univers simbòlic que no era compartit pels grups de notables progressistes de la càmera parlamentària, i van revelar un model polític àmpliament participatiu, socialment reformista i inconformista amb la capacitat política de la monarquia. Les festes cíviques es van convertir en una rememoració permanent de l'insurreccionalisme enfront dels governs liberals moderats, la qual cosa va significar deslegitimar al règim liberal monàrquic i va allunyar la representativitat nacional de la pràctica parlamentària, reforçant la descentralització de la representació nacional en el marc local i provincial. El model progressista radical qüestionava la centralitat de la monarquia en la configuració de la nació i reivindicava el lideratge municipal i provincial per definir la nació i vertebrar el règim liberal, anant més enllà de la formulació del constitucionalisme gadità.

Los bombardeos de Barcelona / Juan Sisinio Pérez Garzón (coord.) ; Xavier Torres, [et al.]



Madrid : Los Libros de la Catarata, cop. 2014
181 p. : il. ; 21 cm (Libros de la catarata. Estudios socioculturales) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788483198742

Espanya porta segles amb el cartell de "En construcció". Lògic, en la història no hi ha essències eternes ni caben les simplificacions monolítiques. Al contrari, la història demostra que les fronteres, les nacions i els Estats no són el fruit d'una destinació predeterminada, per més que es visquin com a talismans d'identitats compactes. En aquest llibre, per tant, no s'apel·la a les emocions, sinó a l'anàlisi crítica i plural per conèixer i explicar fets que han marcat la història de Catalunya com a part d'Espanya i la consegüent percepció col·lectiva. Les dates de 1640, 1714, 1843 i 1909 tenen protagonistes socials i formes polítiques molt diferents. Són quatre moments de violència en les relacions de Catalunya, no amb Castella ni amb Espanya, sinó amb l'Estat. És important conèixer-los i ajustar els significats que se'ls han atribuït, tal com fan Xavier Torres i Joaquim Nadal, professors de la Universitat de Girona, per a les revoltes de 1640 i 1714, respectivament. Manuel Santirso, de la Universitat Autònoma de Barcelona, aborda el bombardeig de 1842 i "La Jamància" de 1843, i Josep Pich Mitjana, de la Universitat Pompeu i Fabra, llança propostes noves per reinterpretar la "Setmana Tràgica" de 1909. Tots, avalats per la solidesa metodològica de les seves recerques. Per contextualitzar tals estudis, Juan Sisinio Pérez, de la Universitat de Castella-la Manxa, introdueix un panorama general per a l'anàlisi de les tan portades i debatudes relacions de Catalunya amb Espanya. (Editorial).

Republicanismo, progresismo y sindicalismo en Cataluña durante el Trienio Esparterista (1840-1843) / Genís Barnosell Jordà
Barnosell i Jordà, Genís


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 25 (Enero-Junio 2011), p. 93-118 (Monográfico. El primer republicanismo español) 
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La política catalana es va caracteritzar en el període 1840-43 per l'existència d'un potent sindicalisme. Aquest sindicalisme va mantenir estretes relacions amb alguns grups polítics, republicans i progressistes. Els seus aliats principals, no obstant això, van ser els progressistes. Els republicans eren més febles políticament i van estar menys atents a les qüestions sindicals i laborals.

1001 històries de la Barcelona del segle XIX / Abraham Giraldés
Giraldés, Abraham


Barcelona : L'Arca, Redbook, cop. 2015
240 p. : il. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788494250583

Aquest llibre vol explicar com va ser el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic de la ciutat durant el segle XIX. A partir de petits encenalls d'història, s'expliquen fets com la guerra del Francès, la crema de convents o el bombardeig de Barcelona pel general Espartero.

Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d'edat d'Isabel II / Albert Ghanime Rodríguez ; David Cao Costoya
Ghanime, Albert


Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, 2013
184 p. : il. ; 21 cm (Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, 27) 

El Poder polític a Lleida : 1843-1854, eleccions i pronunciaments / Josep Maria Pons i Altés
Pons i Altés, Josep Maria


[Alguaire] : Ajuntament d'Alguaire. Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol, 1998
194 p ; 21 cm (Josep Lladonosa) 
Premi Josep Lladonosa d'Història Local 8a convocatòria (1997).

Diccionario biográfico de parlamentarios españoles : 1820 - 1854 [Fitxer informàtic] / [director ejecutivo: Miquel Urquijo Goitia ; equipo director: Joseba Agirreazkuenaga Zigorraga, Pedro Carasa Soto, Borja de Riquer i Permanyer, María Sierra Alonso]



2a ed.
Madrid : Cortes Generales. Congreso de los Diputados, DL 2013
1 disc òptic (CD-ROM) ; 12 cm
Requeriments mínims del sistema: PC amb processador PENTIUM II o compatible, 64 Mb de RAM, Sistema operatiu Windows 9x/NT/XP/Vista/Windows 7, unitat lectora de DVD-ROM.
ISBN 9788479434519

L'edició en versió electrònica del segon tom del "Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles (DBPE)" corresponent al període 1820-1854, es suma a la primera 1810-1814, de forma que s'avança en la publicació de les biografies dels Pròcers, Procuradors, Diputats i Senadors que van integrar les Càmeres fins a la primera meitat del segle XIX. Aquesta edició comprèn una introducció a càrrec del director-executiu de l'equip investigador del DBPE, amb llistat alfabètic, llistat per eleccions, llistat per districtes i fonts; així com l'índex d'autors i d'abreviatures emprades, i les biografies, per ordre alfabètic, dels parlamentaris objecte d'estudi en aquesta etapa. El model de biografia inclou les dades biogràfiques del personatge, cercle familiar, cercle sociocultural, cercle econòmic i cercle polític, així com els seus escrits i les fonts bibliogràfiques, juntament amb el retrat i la signatura del personatge.

Abdon Terradas i els primers moviments democràtics / Jaume Guillamet
Guillamet i Lloveras, Jaume


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 379 (maig 2012), p. 48-49 : il. (Mirador) 

La "Montaña inmortal" : demócratas, republicanos y socialistas en la Barcelona de mediados del XIX / Patricia García Espín
García Espín, Patricia


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 193-205
 (Nacionalisme i construcció d'entitats) 
Notes. Inclou annex.

La Constitución de 1812 en Barcelona, 1833-43 / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 79-94 (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Entre 1833 i 1837 una part del liberalisme barceloní va defensar la Constitució de 1812 com una alternativa a l'Estatut Reial, tot i que creia que havia de ser reformada-en sentit avançat, alguns, en sentit moderat, altres. Però el 1837 va quedar clar que seria reformada en sentit restrictiu. Llavors, els defensors de la sobirania nacional van passar a defensar-la en sentit estricte, sense reformes, com ho van fer els diaris Sancho Governador i El Popular. En 1842, el nou republicanisme d'Abdó Terradas, en canvi, va rebutjar la Constitució de 1812 per monàrquica, encara que va integrar en el seu projecte polític elements gaditans, com el seu projecte de reforma de la hisenda.

Milicia Nacional, liberalismo y progresismo: el prototipo leridano en los dos primeros tercios del siglo XIX / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Trienio : ilustración y liberalismo. Revista de Historia. Madrid, núm. 35 (2000) , p. 117-154 (Artículos) 

Carlins amb armes en temps de pau: altres efemèrides d'interès (1840-1842) / Ferran Sánchez Agustí
Sánchez i Agustí, Ferran


Lleida : Pagès, 1996
392 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 8479353341

És una altra important contribució al coneixement del primer carlisme escrita per l'autor de Carlins i Bandolers a Catalunya (1840-1850) i una contundent confirmació que el país després de la Guerra dels Set Anys, acabada oficialment el juliol de 1840, visqué en latent estat bèl·lic fins a enllaçar amb la Guerra dels Matiners l'estiu de 1846. Atès que el bienni estudiat, també conegut com a Regència d'Espartero, és un esclat de variats desvetllaments i de la transició política, l'autor, en un exercici d'història global, inclou innovadores aportacions de diversa temàtica com literatura, termalisme, agricultura o climatologia i, per acabar de delectar el lector, amaneix els textos amb un maó de variades anècdotes, que sempre han estat la poesia de la història.